King Neeve Ellot
El passat 28 de desembre Vilaweb Ontinyent ens sorprenia amb un anunci: “Sanitat projecta la construcció d'un hospital comarcal a la Vall d'Albaida”. En nou centre ajudarà a la vertebració, atés que atendrà tots els habitants de la Vall. Fins ara, la Vall d’Albaida es reparteix entre els hospitals d’Ontinyent, Gandia i Xàtiva. Ja era hora! Per fi el Partit Flatular ens vertebrarà la comarca: no ho havíem descobert encara, però el ben cert és que ens uneix la profunda unitat des destí... en l’orinal. En l’orinal en què s’està convertint el riu d’Albaida, i el d’Ontinyent.
La ciutadania, presa de fervor alçabufer, acudeix als fòrums i agraeix al nou déu baixat a la terra tanta bondat i gestió propagandística. Així s’expressava, als pocs minuts, el mateix dia, el tio Pepe Cagadur. I la gent enfervorida li buscava ubicació: que si a l’antiga fàbrica de Tal, que si més a prop d’Aielo o d’Alfarrasí....
Lluny de tanta efusivitat, nosaltres apostem per la carena del Benicadell, des d’on les vistes de la Vall són magnífiques. I com que és l’única zona relativament verge, perquè l’haurem de conservar?
Començarem posant la primera pedra del xaletet i avant...
I per a l’esdeveniment, evidentment, llogarem amb diners de tots una carpa per a fer-nos la menjurrà, que la fent que vinga amb autobusos des de Fabra Country per omplir i aparéixer com a figurants, ja siguen jubilats despistats o membres del partit, no han de passar gana. La resta d’alcaldes, i especialment si són socialistes, bloqueros, esquerrosos o independents, no cal ni convidar-los: que ho seguisquen tot per la nostra ben endeutada TVV...
I al capdamunt, una imatge de San Josemari, amb bigot i tot, que no anem a deixar òrfena una actuació propagandística tan ben aconseguida. I anunciarem que pintarem un cel blau, amb gavines negres importades de Muxia, que atrauen l’anunci d’inversions en període electoral, i núvols...
Llàstima que tot haja servit per a comprovar l’excel·lent salut de la innocència que tenim els valldalbaidins i les valldalbaidines, especialment en dates tan assenyalades.
La Vall d’Albaida, o no, 2 de gener de 2004.
dissabte, 28 de juliol del 2007
MURGA MURGAE / 1- També m’agraden les regates
King Neeve Ellot
M’han dit que d’ací al 2007 tindrem tots bona dosi de regates. Me n’alegre, la veritat.
Encara que sóc de secà confesse la meua passió per les regates. Veure la profunditat de línies i corbes, com la gent s’apega als televisors per veure-les en tota la seua immensitat, encara que siga a altes hores de la matinada i a canals de televisió que ningú mai no veu, segons les estadístiques i audiències. I diu que vindran de ben lluny. És una activitat que atrau pels voltants del Port de València.
La veritat és que és un sector puixant, i no ho dubte. Parlen de 10.000 llocs de treball, si és que al plaer se li pot dir treball.
A mi m’agrada assaborir com el vent que desfà els cabells tan ben pentinats en l’esforç humà i ben humà per reeixir-ne vencedor en la competició a dos, a tres, a mogolló. En una cursa frenètica per aplegar el primer, però a curta distància del segon, que si no és així l’èxit no té gràcia. Més i més. Amunt i avall, amb la superfície dura i suau endinsant-se en el líquid element. Esgotats.
I les olors intenses, de peix i marisc. El contacte amb la natura, al natural, xe.
I gaudir de la llum que incideix i permet observar amb detall cada porus, veure com es banyen la roba i els cossos. I tots amb gorreta, uniformadets.
Ara, si us he de ser sincer, més que les regates del cul m’han agradat sempre les regates dels pits.
La Vall d’Albaida, o no, 28 de novembre de 2003.
M’han dit que d’ací al 2007 tindrem tots bona dosi de regates. Me n’alegre, la veritat.
Encara que sóc de secà confesse la meua passió per les regates. Veure la profunditat de línies i corbes, com la gent s’apega als televisors per veure-les en tota la seua immensitat, encara que siga a altes hores de la matinada i a canals de televisió que ningú mai no veu, segons les estadístiques i audiències. I diu que vindran de ben lluny. És una activitat que atrau pels voltants del Port de València.
La veritat és que és un sector puixant, i no ho dubte. Parlen de 10.000 llocs de treball, si és que al plaer se li pot dir treball.
A mi m’agrada assaborir com el vent que desfà els cabells tan ben pentinats en l’esforç humà i ben humà per reeixir-ne vencedor en la competició a dos, a tres, a mogolló. En una cursa frenètica per aplegar el primer, però a curta distància del segon, que si no és així l’èxit no té gràcia. Més i més. Amunt i avall, amb la superfície dura i suau endinsant-se en el líquid element. Esgotats.
I les olors intenses, de peix i marisc. El contacte amb la natura, al natural, xe.
I gaudir de la llum que incideix i permet observar amb detall cada porus, veure com es banyen la roba i els cossos. I tots amb gorreta, uniformadets.
Ara, si us he de ser sincer, més que les regates del cul m’han agradat sempre les regates dels pits.
La Vall d’Albaida, o no, 28 de novembre de 2003.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
